TUIA

NOM COMÚ: Tuia, arbre de la vida.

NOM CIENTÍFIC: Thuja

DESCRIPCIÓ: Són arbres sempre verds. Poden créixer des dels 3m
fins als 18 m d’ alçada. La seva escorça és marró rogenca,  
les branques són planes amb els branquillons laterals en un sol pla.

Les fulles són esquamiformes (tenen escames) de 1-10mm de llarg  

excepte en les més joves (plàntules, és quan germina ), en el seu
primer any. Maduren quan tenen 6-8 mesos d'edat. Creixen fins a
80 cm per any quan són joves. La fusta és lleugera, suau i aromàtica.   

ORIGEN: És originària de les regions temperades de l’hemisferi Nord,
Nord Amèrica i Àsia.

USOS: La Thuja s'utilitza sovint com a arbre ornamental. Degut a la seva
resistència s'ha utilitzat per a fer baguls. Al Canadà s'han utilitzat les
fulles per a fer te ric en vitamina C.

TIPUANA

NOM COMÚ: Tipa o tipuana

NOM CIENTÍFIC: Tipuana tipu

DESCRIPCIÓ:És un arbre caducifoli de ràpid creixement, corpulent. D’altura
mitjana arribant a aconseguir 18 metres, amb el tronc cilíndric amb
l’ escorça esquerdada de color gris fosc, amb la copa molt aparasolada
i  molt ramificada, amb branques que s’estenen en trencats segments
rectilinis. Es multiplica per llavors sense dificultat, no sent imprescindibles
els tractaments previs. Tolera condicions d'allò més variables, té
creixement ràpid i admet bastant bé la poda. Cal formar-li la creu bastant
alta per evitar que les seves llargues branques pengin fins a terra.

Conegut també com “palo rosa”.

ORIGEN: És natiu dels boscos subtropicals de Bolívia i del nord-oest
d´Argentina (Jujuy, Salta, Tucumá),havent estat introduit al Brasil i
l’ Uruguay , i molt conreat en regions temperades d’Europa i dels
Estats Units.

USOS: S’utilitza en la fusteria i per fer embalatges. Les seves fulles
són menjar pel bestiar i la seva saba té ús medicinal.

PI

NOM COMÚ: Pi

NOM CIENTÍFIC: Pinus Pinea

DESCRIPCIÓ: Arbre de mesura normal entre 12-20 metres. Té l’escorça
gruixuda amb un tronc gran fins la copa que pot arribar a mesurar 8 metres
d'ample. El Pi pot estar afectat per una plaga d’ orugues que se'l va menjant.

La forma de reproduir-se és pels pinyons de les pinyes. La fulla té forma
d'acícula.
El Pinus Pinea és una espècie heliòfila, resisteix molt bé la sequía estival,

els terres amb escasa humitat i temperatures molt elevades però, no soporta
gelades molt extremes.
Aquest pi es caracteritza pel seu port en forma de para-sol i les grans pinyes
globoses.

ORIGEN: Sud d'Europa i Àsia occidental. És natiu de la regió mediterrània,
des de Portugal i Espanya fins a Xipre i el sud del Mar Negre.

USOS: La seva fusta, pot servir per construccions marítimes.
La fusta del pi pinyer és lleugera i flexible. Tambés, s'utilitza la fusta
d'aquest pi per a la fabricació de pasta de paper o per obtenir resina.
Els pinyions s'utilitzen en reposteria, enm guarnició d'amanides, o
tambés en plats amb Tajine.

LIQUIDÀMBAR

NOM COMÚ: Liquidàmbar

NOM CIENTÍFIC: Liquidambar

DESCRIPCIÓ: És un arbre bastant alt de fulla caduca. Aquestes fulles són palmejades.
L'escorça és grisa marrona.
Les seves flors són petites produint una inflorescència, és a dir, les flors es presenten
agrupades .
El fruit está dins d'una càpsula protegida amb punxes i dins guarda nombroses llavors.

ORIGEN: És originària de l’Amèrica del Nord i Central (Texas, New York, Mèxic, Guatemala…)

USOS:  S’utilitza en decoració. És usat en medicina tradicional.
És utilitzat en la indústria petroquímica ja que desprèn una goma o cautxú.

LLORER

NOM COMÚ: Llorer.

NOM CIENTÍFIC: Laurus nobilis.

DESCRIPCIÓ: El llorer és un arbre o arbust perenne. És un dels
condiments tradicionals de la cuina meditarrània.
Aquest arbre sovint és cultivat o naturalitzat, i amb freqüència es
troba a prop de llocs habitats i per les torrenteres i zones humides.
Es pot propagar per llavors. Les seves fulles són serrades i de color
verd.

USOS:Les seves fulles serveixen per donar-li gust al menjar. També és
utilitzada com a planta medicinal amb propietats digestives.

PRUNUS

NOM COMÚ: Prunus.

NOM CIENTÍFIC: Prunus.

DESCRIPCIÓ: Hi ha molts tipus de prunus, unes 700 espècies.

Són arbres de la família Rosaceae. Poden ser caducifolis o perennifolis,
inermes o més rarament espinosos.

Aquest Prunus és un arbre i pot arribar de tres a cinc metres.
Pren el nom de Prunera.
Té la tija llisa, verda i de vegades groga quan és jove, passa a ser
esquerdada, escamosa, cremosa i grisenca quan és adult.
Considerat el tiups d'on deriven les altres espècies, entre les
quals es troben entre les conreades: els cirerers, els presseguers (i
nectarina), albercocs i ametllers.
Pot arribar a mesurar de tres a cinc metres

ORIGEN: Àsia central.

USOS: Depèn del tipus de prunus pot donar diferents fruits
per després menjar-los.

DIOSMA

NOM COMÚ: Diosma

NOM CIENTÍFIC: Coleonema

DESCRIPCIÓ: És un arbust de fulla perenne, mai li cauen totes les
fulles.
Al gener i maig li surten flors i d’elles surten unes càpsules de
llavors (que és un fruit).
La temperatura que necessita és alta o mitjana i hem de procurar
que la plantem en un lloc que li  doni el Sol. Necessita sòl drenat.
Necessita aigua sovint.
Linné va escollir la paraula Diosma, que significa perfum dels déus
o aroma diví .
Les fulles i les flors són riques en olis essencials. Resisteixen bé les
altres temperatures i alguna gelada de fins a -8ºC. En estat adult arriba
a tenir 1 a 1’5m d’alt i 90 cm d’ample. Floreix a la primavera-estiu de color
rosat.

ORIGEN: La Diosma ve d'Espanya, Argentina, Mèxic, Colombia i Xile.

USOS: Serveix per fer perfums.

BALADRE

NOM COMÚ: Baladre.

NOM CIENTÍFIC: Nerium oleander

DESCRIPCIÓ: És un arbust que pot arribar a fer-se com un arbre petit.

Presenta moltes branques, des de la mateixa base del tronc, gruixudes,
rectes i flexibles que treuen un làtex tòxic en trencar-se.

És una planta molt tòxica.

Les seves fulles són  perennes, no les perd mai totes, i lanceolades, en
forma de llança.

La seva tija és llenyosa amb escorça llisa de color entre marró i gris.

Tenen unes llavors que semblen punxegudes.

ORIGEN: Es troba en la zona del Mediterrani, Xina i la Península aràbiga.

USOS: Pot utilitzar-se en medicina (àrea cardiovascular, immunitat
experimental en oncologia,...)

OLIVERA

NOM COMÚ: Olivera.

NOM CIENTÍFIC: Olea europaea.

DESCRIPCIÓ: És un arbre petit perenne, longeu, que pot arribar fins a 15m
d'alçada, amb copa ampla i tronc gruixut, d'aspecte retorçat. La seva escorça
amb el pas del temps és finament fisurada, de color gris o platejat i es va
enfosquint.
Té les fulles oposades de 2 a 8 cm de llarg, lanceolades, senceres, coriàcies,
amb l'àpex lleugerament punxegut, fosques pel feix, més pàl.lides i densament
escamoses pel revers, amb un pecíol molt curt.
És molt resistent al fred.

ORIGEN: És de la regió mediterrània de l’Àsia Menor.

USOS: Es pot fer servir per fer oli d’oliva, el seu fruit es menja, són les
olives i es fa servir en productes medicinals.

ACANT

NOM COMÚ: Acant

NOM CIENTÍFIC: Acanthus

DESCRIPCIÓ: Herba perenne de 30-70cm d´altura,i amb una tija
simple i erecta.
Les fulles mesuren de 20 a 100 cm de llarg per 5-20 cm d'ample,
són ovalades, amb el dit de la fulla, incís-dentades, no tenen pèls
per les seves fulles. Són espinoses a l'àpex i sèssils.
Les bràctees mesuren 2,5 - 4 per 2cm, són dentades, més o menys
espinoses, blanquinoses sense la base, amb 7 nervis.
El calze, amb sèpals externs 4-5,5 cm ciliats, els interns 0,6 - 0,7 cm.
La corol.la és blanquinosa, amb nerviació purpúrea; el llavi inferior té
3,5 - 5 cm, és trilobat i pubescent.
El fruit és una càpsula de 2 - 3,5 cm, amb llavors de 10 - 12 mm, llises.

ORIGEN: Lèspècie és nativa de la regió mediterrània, des de Portugal
i el nord-oest d'Àfrica fins l'est de Croàcia; va ser adaptada des de
l'antiguitat en el cultiu de jardins, i és ara naturalitzada i conreada
pràcticament en el món sencer.
Té presència dispersa en les costes de la Península Ibèrica, molt més
escassa a l'interior.
Vegeta en ribassos, roques i llocs frescos i humits, on floreixen a l'abril
i maig.

USOS: S'utilitza amb finalitats ornamentals. També se li reconeix alguna
qualitat medicinal com a laxant.

PITOSPORO

NOM COMÚ: Pitosporo

NOM CIENTÍFIC: Pittosporum tobira

DESCRIPCIÓ: Arbust amb alçades de 2 a 7 m.
Fulles agrupades en els extrems de les branques, simples, d'oblongues a
espatulades, amb l'àpex arrodonit o escotat, lampinyes, llises, amb el nervi
mitjà ben marcat, com una ratlla groga al feix, coriàcies, amb el feix verd fosc
i brillant i més clares pel revers.
Inflorescències en cims corimbiformes.
El fruit és en forma de càpsula amb nombroses llavors. Les llavors estan
cobertes per una substància resinosa.

Clica aquí per veure el fruit: Imatges de Fruit pittosporum

ORIGEN: Es originària de les regions que envolten el mar de Xina oriental,
el sud de Japó,el sud de Corea i illes properes, costa oriental, de la Xina ;
Va ser introduïda en altres parts del món, en algunes de les quals s’ha
assilvestrat.

USOS: Ès una planta molt utilitzada com ornamental, per la seva resistència
a la contaminació atmosfèrica a les grans ciutats. S´utilitza en tanques
paravents a les platges, on creix bé sobre sòl sorrenc, i on resisteix el vent
fort.

XIPRER

NOM COMÚ: Xiprer

NOM CIENTÍFIC: Cupressus Sempervirens

DESCRIPCIÓ: Arbre d’entre 25 i 30 metres d’alçada. Excepcionalment pot
arribar a fer 42 metres. Poden arribar als 100 anys de vida. Formen un
fullatge dens de color verd fosc. El tronc és recte, pot aconseguir fins a 1
metre de diàmetre, encara que excepcionalment s'han trobat exemplars de
fins a 3 metres a la base. Arrels ben desenvolupades. Les secundàries són
horitzontals, superficials i allargades, el que li permeten ancorar-se fermament
a terra.

ORIGEN: És original de regions de l'est de la Mediterrània, existint zones
importants en el nord de Líbia, sud de Grècia (Creta i Rodes), sud de
Turquia, Xipre, oest de Síria, Líban, oest de Jordània i certes zones de l'Iran.

USOS: La fusta del xiprer comú s'utilitza en ebenisteria fina, fusteria, construcció, escultura i mobiliari.